Connectivisme

Avui us vull parlar d'una nova metodologia educativa. Aquesta metodologia és el Connectivisme i ens la va presentar el professor d'Educació i TIC en una de les primeres classes. 

La classe va començar amb un prezi de presentació de l'assignatura i el professor ens va donar dues opcions a triar. La primera opció consistia en què ell era el màxim responsable del que treballaríem durant el curs: ell ens feia un examen i ell ens avaluava; la segona opció consistia en què entre tots triéssim el contingut a treballar i entre tots ens avaluéssim de la manera que volguéssim. Com era d'esperar, suposo, tots vam triar que l'aprenentatge fos entre iguals i que ens avaluéssim entre tots, tot i que al final la nota la posaria el professor.  

A partir d'aquest moment vam començar a buscar temes d'estudi relacionats amb les TIC i un dels que ens va proposar el professor és el Connectevisme. Aleshores, tot encuriosits vam començar a buscar informació sobre què és això? 

Des del meu punt de vista, el connectivisme és una evolució del constructivisme, relacionat amb les noves tecnologies i amb les tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement. Aquesta nova metodologia parteix de la idea que l'infant és el protagonista del seu aprenentatge i desenvolupament, igual que el constructivisme, però a més a més li afegeix la idea d'estar connectats. Connectats amb qui?, estareu pensant. Doncs sí, connectats amb la resta del món, amb la resta de coneixements. A més a més, també afegeix la idea que els alumnes tinguin el control del seu aprenentatge i siguin ells els que decideixen què treballar i com treballar-ho. 

Jo vaig trobar aquesta fotografia al twitter que crec que és molt útil per als mestres; explica que els mestres han d'estar connectats al seu entorn més proper, per veure com canvia l'educació cal estar connectats, llegir, comprendre i després comunicar-ho a la resta mitjançant la xarxa de connexions establerta anteriorment. 

Per acabar l'entrada, només em queda dir-vos que hi podeu reflexionar; hi ha moltes metodologies molt bones i el constructivisme n'és una, però variar i introduir-hi altres metodologies no va mai malament.  També us recomano el vídeo del següent enllaç, explica una mica més què és això del connectivisme. 

Dia Mundial dels Docents

Avui és el Dia Mundial dels Docents i per això escric la meva segona entrada d'aquest bloc.

Avui mateix, quan he entrat al Twitter me n'he assabentat i el primer que he fet ha sigut posar-me a buscar informació sobre aquest dia. M'he trobat amb que aquest dia ha estat proclamat per la UNESCO i l'eslògan d'aquest any és "Un llamamiento a la docencia". Actualment encara hi ha molts nens i joves que no tenen accés a l'educació perquè hi ha una falta de mestres, l'objectiu de la UNESCO aquest any és que el número de mestres fins l'any 2030 augmenti considerablement. 

Dins la seva web, ho podem trobar tot molt ben explicat. Un dels paràgrafs que més m'ha agradat és el següent: "La educación de calidad ofrece esperanza y entraña la promesa de mehorar los niveles de vida.  No hay cimiento más sólido para la paz duradera y el desarrollo sostenible que una educación  de calidad, imartida por maestros competentes, estimados, apoyados y motivados."

Aquestes paraules m'han interpel·lat, l'educació és el fonament de les persones; tothom hi hauria de tenir excés. Els mestres compromesos ajuden als infants a que créixer i desenvolupar-se de manera que en un futur esdevinguin adults responsables i solidaris amb el que els envolta. 

He publicat aquesta piulada al twitter juntament amb aquest vídeo que fa  referència als mestres d'Educació Infantil però que també als d'Educació primària.

Les Mestres:

Després de veure'l i veure aquest altre vídeo m'han vingut moltes ganes d'acabar la carrera i poder començar a treballar en una escola. Quatre anys d'estudi no són res comparat amb la gran recompensa que s'obté quan es veu el somriure dels nens i nenes dia rere dia.

Carta de un alumno a su profesor:

Presentació

Hola a tots! 

Aquesta és la meva primera entrada del bloc, i no puc començar de cap altra manera que no sigui presentant-me. 

Em dic Marta i sóc una estudiant d'Educació Primària de Blanquerna, Universitat Ramon Llull. Actualment ja estic en el tercer curs i tinc moltes ganes de seguir aprenent, però del que tinc més ganes és fer la llarga estada de pràctiques que, per fi, ha arribat. A classe ens expliquen moltes teories i moltes experiències sobre educació, però no és fins que et trobes davant d'un grup de vint-i-cinc alumnes quan t'adones si realment vols ser mestra; les pràctiques són el millor moment del Grau perquè és quan poses en pràctica tot el que vas aprenent. 

Espero poder compartir amb tots vosaltres experiències i nous coneixements que vagi adquirint. La finalitat que té aquest bloc no és cap altra que fer saber a la resta del món tot el que vagi aprenent i que em sembla interessant referent a l'educació.